Coca-cola no és “l’espurna de la vida”

Hola, sóc Joan Carles Montero. Sóc Dietista-Nutricionista.

NO considero saludable, ni tan sols de manera ocasional, el consum de begudes ensucrades, i en concret el consum de Coca-Cola.

Molts són els bons divulgadors que s’han encarregat d’explicar-nos que és el sucre i les “bondats” que suposa el seu consum per al nostre organisme. (Aquí, Aquí)

Per tant, l’única cosa L’única cosa que pretenc en aquestes línies és opinar de manera individual.

Som-hi:

Una mala alimentació, ja sigui per excés o per defecte, ens fa emmalaltir. Ergo, com a professional sanitari, i especialitzat en alimentació, no puc deixar passar l’oportunitat de posicionar-me i denunciar tot allò que no contribueixi a una millora de la mateixa.

Repeteixo, prendre begudes ensucrades ens fa emmalaltir ( Obesitat, Diabetis, càries, osteoporosi, gastritis, etc…). L’evidència científica ho està demostrant. Així és i així haig de dir-ho.

Fixa’t a Espanya, els resultats parlen per si sols, en 2013 es van consumir 1001,8 milions de litres de refrescs de Cola, 22,1 l per persona segons MAGRAMA. de tots aquests litres quants són de Coke? M’hi jugo un pèsol que la majoria. Les enquestes de consum i els estudis comunitaris no ens deixen en bon lloc. Consumim molt sucre, mengem pocs llegums i tot indica que, en general, ens costa arribar a les 5 raccions diàries de fruites i verdures. Pots consultar l’Enquesta de consum ENIDE o el recent estudi ALADINO.

Si volem millorar el nostre futur i convertir-nos en una societat més sana, toca divulgar perquè es conegui com hem de menjar correctament i l’alimentació contribueixi a la millora de la nostra salut. Per a això, el primer i mes urgent, és lluitar pels més petits; recorda que Espanya compta amb l’enrogiment de ser el segon país d’Europa amb pitjors xifres pel que fa a obesitat infantil. Olé! Tot i després de molts anys pujant en l’escalafó sembla que comencem a revertir la situació, o això han volgut que creguéssim!!!

La meva professió (i m’atreviria a dir, qualsevol altra professió sanitària), hauria de tenir entre les seves finalitats oferir la millor informació i consell en relació a l’alimentació basats sempre en l’evidència científica , i crec, encara que de vegades no estigui d’acord amb alguns criteris “oficials”, que la comunicació científica, i molt especialment la sanitària, ha d’estar lliure de biaixos i especialment lliure de conflictes d’interessos que puguin interferir en la veracitat, claredat i senzillesa del missatge.

Doncs bé, recentment, ens assabentem de que Coca-cola s’ha encarregat de subornar a científics de prestigi per difondre missatges de salut equivocats, però que els beneficiaven a nivell empresarial i econòmic (#CocaColaPapers).

La meva simpatia cap a la marca segueix caient en picat, però continuem, que encara hi ha més embolics: Aquesta empresa i altres similars s’obstinen a controlar les polítiques sanitàries dels països, i per a això utilitzen totes les seves influències, influències que condicionen decisions polítiques i sanitàries (va ocórrer a Catalunya fa 3 anys i ha tornat a succeir recentment a Portugal).

Cansat em sento quan intenten convèncer-nos de que l’exercici físic és la solució a qualsevol tipus d’alimentació malsana com Coca-cola ha declarat recentment en un tweet, “alimentació avorrida”. Tant Coca-cola com altres companyies similars solen incórrer en comportaments que es podrien titllar perfectament de terrorisme sanitari. Segons ells podem menjar de tot però en la seva just mesura, ja que “no hi ha aliments bons i dolents, i una caloria és una caloria”, bla, bla, bla… està àmpliament demostrat que és discurs vell, equivocat i caduc.

Criteris no sanitaris: Sostenibilitat, medi ambient i socials:

Quan em trec la bata blanca, sóc un ciutadà del carrer, i és quan em fixo en altres aspectes d’aquesta empresa diferents als purament sanitaris, com són els ambientals, els socials i els econòmics.

Personalment crec que tenim la responsabilitat de cuidar la casa en la qual habitem, i que quan atropellem o fem mal ús dels recursos naturals, no ens estem fent cap favor. Sembla ser que la consciència medi ambiental de Coca-cola també està en dubte. No només ho penso jo, universitats com la d’Atlanta, Torontó, Califòrnia, Berlin o Irlanda han expulsat a la companyia dels seus campus.

En concret, vull qüestionar l’ús que Coca-cola fa de l’aigua i dels aqüífers. És important que recordem que l’aigua és un recurs renovable, però no inesgotable. Avui dia, existeixen seriosos dubtes sobre quina serà l’evolució d’aquest recurs, tan necessari per a sobreviure ara i en el futur. Per aquest motiu, és important prendre consciència i no malbaratar aigua de forma indiscriminada i sense control. Se sap que per produir un litre del refresc s’utilitzen aproximadament 2,5 l d’aigua, afegim-li l’aigua que s’utilitza per a l’obtenció del seu ingredient principal, el sucre. El resultat al cap d’un any són moltíssims llitres que donaria per beure aigua a tot el planeta durant diversos dies.

Tan sols cal posar al Google les paraules coke water exploitation” apareixen més de 360.000 articles en 0,22 segons on la companyia Americana no queda ben parada per la seva mala praxi amb aqüífers a l’Índia, a Mèxic i a El Salvador. La gran paradoxa és que els veïns dels municipis afectats observen cada dia el vaivé de camions carregats de Coca-cola, mentre que un ampli percentatge de les llars allà estants tenen un difícil accés a l’aigua potable, o el seu subministrament no arriba de forma contínua. De fet, en els municipis on les embotelladoras treballen sense descans hi ha més Coca-cola que aigua. Una altra cosa és l’opinió de la pròpia marca, que lògicament procura vendre una imatge totalment diferent i compromesa amb la societat. Coca-cola fa un ús indiscriminat d’aquest recurs tan valuós, però no hem d’oblidar que la majoria de processos industrials impliquen l’ús d’aigua, és per aquest motiu que la recomanació vagi més enllà en relació al consum d’aliments poc processaments, de proximitat i de temporada. Tu tries.

Hi ha un altre motiu més que em fa mirar a l’empresa de “l’espurna de la vida” amb recel: A principis de 2014, Coca-Cola Iberian Partners va presentar als sindicats un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERE) que afectava a un total d’1.250 treballadors i comunicava el tancament de quatre de les seves onze plantes a Espanya (Fuenlabrada, Alacant, Palma i Astúries).

Un ERE, al meu entendre, avariciós i insensible d’una empresa amb un ingent volum de beneficis i en la qual ara com ara, té sobradament la viabilitat econòmica assegurada, tant en termes crematístics com a nivell organitzatiu i productiu ( molt al meu pesar). A mitjans de 2015, tant l’Audiència Nacional com el Tribunal Suprem es van pronunciar amb rotunditat, el ERE va ser declarat nul i l’empresa obligada a readmetre als treballadors. A data d’avui, encara que els treballadors han estat readmesos, el cas no està tancat del tot.

La meva decisió, el meu criteri:

Després de l’exposició de totes aquestes dades, toca reflexionar i prendre una decisió.

L’evidència és clara, les begudes ensucrades són la principal font de calories buides en la dieta dels joves (i no tan joves) i contribueixen directament a l’aparició de malalties relacionades amb l’alimentació, incloses l’obesitat i la diabetis. Personalment, sóc un defensor a ultrança de la llibertat i de la responsabilitat individual (en el cas que ens ocupa, del consum de productes d’alimentació). Tot i això, creure en aquesta llibertat es complica quan, per exemple, és sabut que les empreses de refrescs, només en els EUA i en 2013, es van gastar 866 milions de dòlars en publicitar els seus productes en tots els mitjans de comunicació. És clar que ells són lliures de bombardejar-nos i picar-nos, tenen molts mitjans però sucumbir o no, està a les nostres mans. Cal reconèixer que es una tasca molt difícil i, que per tant, no hauríem de caure en judicis de valor sobre el comportament individual. Per això existeix la divulgació lliure, per empoderar a la població en relació a la presa de les nostres pròpies decisions.

Com a personal sanitari i persona corrent, el meu consell és que el millor que pots fer és NO beure Coca-Cola. Per la teva salut i per la del planeta, encara que uns altres no ho considerin necessari. Ho sento si et semblo un “Water-Party” o “Talibà” de l’alimentació. Creu-me, per a mi seria molt més senzill unir-me al discurs fàcil de “per un refresc de tant en tant no passa res” o “ si estic prim i faig esport m’ho puc permetre”, o el recurrent: “no hem vingut a aquest món per patir”…realment tots aquests són pensaments sabotejadors en contra de la teva pròpia salut.

Penúltima puntualització, ¿què li demanaria a a Coca-cola si fos consumidor dels seus productes?

1 – M’agradaria que fes productes més saludables i que compleixin les màximes garanties de Salut. Entenc que els serà dificil per la pròpia essència del producte. Fins i tot les versions light o Zero, ja que els edulcorants també estan en dubte de ser una alternativa completament saludable.

2 – Seria imprescindible que sigui respectuosa amb el medi ambient i amb les necessitats hídriques del planeta.

·3 – Seria ideal que els seus estàndards de qualitat, tant sanitaris com a laborals, siguin excel·lents i de plena garantia.

·4 – No a la doble moral. L’estratègia de publicitat i màrqueting ha de ser una altra. Patrocinar carreres esportives per recaptar fons contra la diabetis com ha passat a Madrid, anuncis de televisió, premsa i ràdio dirigits a nens i nenas, la campanya www.fatigayconduccion.com , o l’actual campanya de donació de sang de la qual Coca-Cola és patrocinador.

Crec que aquest últim punt és importantíssim, em sembla fonamental que el polítics elaborin lleis efectives i sense escletxes. Res d’autoregulació, com ara.

Una última coseta:

Ara em diràs que ets de Pepsi, sobra dir que els nefasts efectes sobre la nostra salut són extrapolables a qualsevol refresc ensucrat o amb edulcorants. Incloc per si tens dubtes qualsevol beguda energètica i fins i tot als batuts làctics. Tots carregats de sucre.

Res més, ja coneixes el meu consell, ara ja la decisió és teva. Amb aquest text et convido al fet que reflexionis i fins i tot al fet que debatem ( tens els comentaris d’aquest blog a la teva disposició). La meva intenció no és una altra que la d’aconseguir estar informats per ser consumidors responsables.

Ah! i clar que hi ha alternatives: BEU AIGUA SEMPRE! #DrinkWaterMyFriend

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s